Experiències Legiland – Cristina Heras – Plafarreras

Institut Joaquima Pla i Farreras

Amb el temps, Legiland ens ha posicionat tant en Llengua Castellana com en Llengua Catalana per sobre de la mitjana en comprensió lectora, destacant alumnes d'un nivell molt alt."

Cristina Heras (Institut Joaquima Pla i Farreras) Piular
Cristina Heras (Institut Joaquima Pla i Farreras)

Professora de Llengües Clàssiques del Departament de Llengua i Literatura Castellana de l’Institut Joaquima Pla i Farreras. Apassionada per la lectura i implicada en la millora contínua dels seus alumnes.

Cristina ens explica que li preocupava veure que els alumnes cada vegada tenien més dificultats en la seva comprensió lectora i que això, entre altres motius, els feia perdre el gust per la lectura.

Com a docent, què diries que aporta Legiland en la teva experiència? I als teus alumnes?

Fonamentalment als alumnes els aporta un major entusiasme per la lectura; i als docents, una gran facilitat en el seguiment i en l’avaluació del seu progrés en la comprensió lectora.

D’una banda, i, sobretot a primer d’ESO, els motiva el projecte gràcies a tots els elements de joc de la plataforma, com crear el seu avatar, aconseguir medalles, sumar punts, pujar de nivell i millorar en el rànquing com a lector. Avui dia és l’incentiu perfecte per a joves d’aquesta edat. De vegades ens arriba a desbordar el seu entusiasme per llegir noves lectures perquè venen amb freqüència a demanar llibres en préstec i fins i tot, en alguna ocasió, amb un objectiu concret, com, per exemple, aconseguir “la medalla del misteri”, el que implica que els proporciona una lectura d’aquest àmbit. És, per tant, un gran incentiu perquè surtin de la seva temàtica de confort i descobreixin nous gèneres.

D’altra banda, als docents ens ha ajudat moltíssim perquè els joves se submergeixin en la lectura amb moltes ganes. La gran varietat de llibres que ofereix la plataforma la fa atractiva per a tots els alumnes, ja que fins al menys lector busca per la plataforma i troba algun que l’atrau. Això és un factor molt positiu. I una altra grandíssima ajuda és tot el retorn que tenim d’allò que han llegit, és a dir, poder anar analitzant les dificultats en comprensió lectora, i trobar els mitjans per reforçar el seu progrés.

Legiland aporta als alumnes un major entusiasme per la lectura; i als docents, una gran facilitat en el seguiment i en l'avaluació del seu progrés en la comprensió lectora.

Cristina Heras (Institut Joaquima Pla i Farreras) Piular

Llavors, diries que els alumnes estan llegint més i que ho fan per compte propi?​

Molt més, sí. En primer d’ESO, què és on té més èxit, el préstec de llibres és continu. Entren en una dinàmica molt bona: llegeixen un llibre, i com poden buscar llibres semblants, s’interessen per un altre i continuen llegint. I de cop, en el seguiment, veig que un alumne de dotze anys, en un curs o en dos trimestres que portem, ha llegit i entès sis, set, vuit, deu, dotze llibres . És una passada. Fins i tot alguns m’han dit que els havia agradat tant algun llibre en concret que l’havien comentat amb els seus pares, i aquests volien també llegir-lo.

En cas de tenir lectures prescriptives o recomanades, com ho feu?

En aquest cas ens ho facilita molt la possibilitat de crear biblioteques, perquè podem organitzar les lectures per temàtiques o el rang de lectures entre les quals volem que escullin i els convidem al fet que dins d’aquesta selecció escullin la lectura que més els agradi.

I pel que fa a la comprensió lectora, has vist que hi ha un progrés positiu en la seva capacitat de comprensió?

Portem 4 anys ja i, efectivament, hem vist de forma objectiva, és a dir amb les proves de competències bàsiques que realitzen els alumnes a quart d’ESO, que hi ha hagut un increment molt positiu com a centre, la qual cosa ens ha posicionat tant en Llengua Castellana com en Llengua Catalana per sobre de la mitjana en comprensió lectora, destacant alumnes d’un nivell molt alt. Sens dubte, ho atribuïm en gran part al fet d’haver potenciat la lectura amb Legiland com a element important en el nostre projecte d’Impuls a la lectura.

Legiland és absolutament transversal. El que intentem és buscar llibres que estiguin connectats amb totes les matèries.

Cristina Heras (Institut Joaquima Pla i Farreras) Piular

I més enllà de les assignatures de català, castellà i anglès, en quin sentit creus que la lectura ajuda també a l'alumnat en altres assignatures?

És absolutament transversal. El que intentem és buscar llibres que estiguin connectats amb totes les matèries. Fins i tot ho tenim una mica distribuït per cursos i vam triar lectures relacionades amb les diferents assignatures. Per exemple, una lectura com Finis Mundi serveix per treballar moltíssim el context històric i lingüístic de l’Edat Mitjana, per tant, està relacionat amb l’assignatura de Socials.

Hi ha moltíssims llibres de mitologia i altres aspectes del món grecoromà per quan estudien també aquest període i és una delícia. O per exemple, L’evolució de la Calpurnia Tate, per incentivar el gust per la biologia, és meravellós. Perquè no ho volem associar a les llengües, sinó que un dels objectius és que la lectura desperti interessos en tots els àmbits.

Un altre exemple és el llibre de La porta dels tres panys, la lectura ha ajudat alguns alumnes a descobrir el seu interès per la Física. La varietat és molt àmplia. Durant la setmana de Sant Jordi, per exemple, intentem que els professors de cada matèria recomanin lectures de la seva assignatura als seus alumnes.

Un senyal molt positiu és que al final els alumnes vegin el llibre com un company indispensable per a un viatge o com a activitat lúdica en què ocupar el seu temps d’oci.

Una anècdota que recordo d’aquesta última Setmana Santa va ser que una alumna em va dir “no et puc tornar el llibre perquè no l’he acabat encara, però… No vull estar per Setmana Santa sense llibre, em pots prestar un altre per a les vacances?” i aquí vaig pensar, que bo! té vacances i no vol quedar-se sense llibre! No sé, aconseguir això és un gran èxit.

I per a nens amb alguna dificultat lectora, quina és la vostra experiència amb els llibres de lectura fàcil?

Ens va molt bé perquè són diversos els alumnes que no podrien llegir si no hi hagués aquest tipus de llibres. I també és positiu el fet que puguem nosaltres determinar que un alumne amb dificultats tingui més temps per resoldre els qüestionaris, multiplicant el temps per tres, per exemple.

És a dir, la possibilitat de personalitzar l’experiència de l’alumne a la plataforma per adaptar-la al seu perfil en cas de necessitar ens permet atendre la diversitat i integrar a tots els alumnes. I el que sí que ens agradaria, i crec que esteu començant a oferir-lo també, és la possibilitat de comptar amb audiollibres, perquè hi ha alguns alumnes que requereixen, mentre estan llegint, un suport d’acompanyament auditiu, que de moment oferim nosaltres, els docents .

Treballar amb l'equip de Legiland és un plaer. A més de la immediatesa, la proximitat i l'actitud resolutiva davant de qualsevol problema o incidència, m'encanta l'obertura que teniu davant els suggeriments.

Cristina Heras (Institut Joaquima Pla i Farreras) Piular

Entenc, i per acabar, per què recomanaries Legiland?

A més de per tot l’esmentat anteriorment, ho faria per l’equip que el forma, treballar amb vosaltres és un plaer. A més de la immediatesa, la proximitat i l’actitud resolutiva davant de qualsevol problema o incidència, m’encanta l’obertura que teniu davant els suggeriments. És una delícia perquè és proper i immediat i no és habitual, ni estem acostumats.

A més, en el nostre cas, que ja teníem una plataforma interna, vau facilitar la connexió a Legiland a través d’aquesta i ho valorem molt, perquè sabem que va suposar un treball inicial important, una implicació i un tracte fenomenal.

En definitiva, Legiland és una gran ajuda per incentivar els alumnes a què agafin la lectura amb ganes i ens facilita molt la tasca als docents en dos aspectes. D’una banda, en la motivació, perquè quan entren a la plataforma ja es motiven sols i la seva implicació és un regal. I de l’altra, per la informació que proporciona la plataforma en recollir tots aquests resultats.

El fet de veure en cada pregunta quin tipus d’error han comès ens ajuda a veure si realment els ha faltat una mica d’atenció, perquè es tractava d’un detall, o si no està comprenent en absolut la lectura. Tota ajuda per millorar la comprensió lectora és benvinguda, ja que sense ella l’aprenentatge és molt difícil, o pràcticament impossible.

Demana una demostració de Legiland

Experiències Legiland – Víctor González – European Internationa School Barcelona

EIS Barcelona

Legiland em dona informació més enllà de l'actitudinal o de la predisposició a llegir, si no més concretament sobre els seus processos de comprensió lectora i d'aprenentatge.

Víctor González (EIS Barcelona) Piular
Víctor González (EIS Barcelona)

En Víctor González és l’encarregat del Departament d’Innovació Pedagògica de l’European International School of Barcelona i professor de Llengua Castellana de secundària.

Inspirador i implicat en el desenvolupament de noves dinàmiques i estils d’aprenentatge a l’aula. En Víctor ens explica la seva experiència amb Legiland i algunes de les seves propostes més innovadores per dur a terme a l’aula.

Com a docent, què diries que aporta Legiland en la teva experiència? I als teus alumnes?

Puf! Són molts. El primer és el tema de la desídia en la gestió i control automàtic dels tests realitzats, és a dir, tenir una plataforma que em permet alliberar-me de la part més desagradable de la gestió de la lectura, la supervisió i el control. És a dir, el temps que no dedico a la gestió burocràtica de tot això, el puc dedicar plenament a la lectura en si, al fet que els agradin els llibres en general, al fet que els agradi aquest llibre en concret, a analitzar la trama, a poder narrar fragments i fins i tot capítols sencers a l’aula. És el fet de tenir temps per a dedicar-lo al que és prioritat, els alumnes. Això em permet poder narrar a l’aula i que ells tinguin un model de narració. És difícil que ells gaudeixin de la lectura si no narren adequadament quan llegeixen de forma individual, per això m’ajuda molt a poder dedicar-los temps. Per a mi això és molt important i la plataforma em permet alliberar-me de tota la part burocràtica i comptar amb una total organització de l’avanç lector i de les lectures de cada alumne. Hi ha moltes coses que la plataforma soluciona. Una d’elles és poder oferir una selecció de llibres que hagin passat els filtres que jo com a professor decideixo posar i que dins d’aquesta àmplia selecció puguin escollir sense problema una d’aquestes lectures i no hagi d’estar supervisant un a un si la que ha seleccionat és correcta.

Legiland em permet alliberar-me de la part de la gestió, la supervisió i el control i el puc dedicar plenament a la lectura.

Víctor González (EIS Barcelona) Piular

És a dir, el fet de poder crear prestatgeries és també un dels beneficis que destacaries?

Totalment. Obligar a llegir és contraproduent, però, si els permets escollir els fas partícips d’aquesta decisió. En el meu cas, jo faig la selecció de lectures un cop i ells tenen la varietat necessària perquè els seus gustos estiguin contemplats i valorats en aquesta selecció. Així, saben que qualsevol llibre dels que jo he proposat a la prestatgeria és una lectura viable. Després, evidentment sempre hi ha un 10 per cent, o un 15 per cent que no està recollit en aquest rang, però clar, assumir un 10, o un 15 per cent de 100 alumnes, com és el meu cas, que porto quatre línies, és viable en detriment del temps de treball amb ells. Per a mi un dels grans beneficis de la plataforma és aquest, més enllà del tema de la gamificació que també és útil, però en la meva experiència el que està enganxat al tema de reconeixements és un perfil d’alumne que ja llegeix, i és un benefici puntual molt positiu també, però amb un altre enfocament, almenys en la meva experiència.

Has dit una cosa molt interessant i és el tema de la narració per percebre que t'agrada la lectura, implica això una variable important en la millora de la comprensió lectora?

Totalment, narrar bé la lectura ens porta també a aprendre a fer-te les preguntes adequades. És a dir, aquestes coses que no estan escrites, però que tu, com a lector o com a estudiant, en aquest cas com a alumne, pots deduir a fer les preguntes adequades en un moment donat, gaudint més del procés de lectura. També prediuen una mica que pot passar i et sorprens quan no passa. En canvi, quan el teu procés lector, encara que facis bé les pauses dels punts i les comes, consisteix a ajuntar les paraules i després el mateix amb cada línia, ens trobem amb alumnes que en realitat no estan fent un aprenentatge actiu, és a dir un procés de lectura actiu. No estan pensant en el que llegeixen. És clar que estan llegint, però la comprensió de la lectura va més enllà i això després en els qüestionaris també ho perceps. En resum, el gust per la lectura millora l’hàbit lector. Mentre molts alumnes que amb els anys m’han escrit, m’han dit, que segurament sense les meves classes de literatura no hauria descobert el lector que hi havia a ells. I no és només perquè a mi, com a docent, que m’agradi molt llegir, que com a exemple per a ells això és important, sinó per les dinàmiques que s’han sembrat en els seus processos de lectura.

Què vols dir amb les dinàmiques?

Per exemple, apropar-los la lectura, sense forçar, fer-los partícips d’ella, de la seva elecció i implicació. Hi ha un marge entre el “t’ho dono tot” és a dir, ves a la biblioteca i escull la lectura que vulguis, i el “escull un d’aquests tres” perquè perds a molts alumnes entremig. D’una banda, una gran diversitat d’elecció els pot aclaparar i per una altra, escollir entre massa poca varietat els pot fer sentir obligats que els agradi. Així que el fet de poder trobar un punt entre els dos extrems és també un dels beneficis que destacaria de Legiland.

Una gran diversitat d'elecció els pot aclaparar i massa poca varietat els pot fer sentir obligats a que els agradi. Poder trobar un punt entre els dos extrems és un dels beneficis de Legiland.

Víctor González (EIS Barcelona) Piular

I en relació amb l'avaluació de la seva comprensió lectora, ¿com viuen ells les activitats i els reptes que proposa la plataforma?

Bé, aquí el gran punt és que les activitats o els qüestionaris, siguin capítol a capítol o s’organitzin en packs de capítols. Això em permet analitzar amb detall el procés de lectura amb cada alumne. Un procés de lectura de 60 minuts és exagerat, nosaltres com a adults depèn del dia o de l’hora, dediquem a la lectura un temps o un altre, però a ells potser això els costa més. Que, després de cada capítol o quantitat de pàgines, molt assequible, puguin anar fent les activitats, els motiva a què distribueixin els seus èxits en porcions. Aquesta constància, a més de fomentar l’hàbit lector, els ajuda a organitzar- i no entendre la lectura com inassequible o una activitat que requereix una quantitat de temps exagerada. Què passa? Poder fragmentar els llibres en formularis, d’una banda, agilitza no només la redacció d’aquest qüestionari, sinó també millora el procés lector, perquè els permet, parar en un moment donat i resoldre un test mentre el cervell en canviar d’activitat, s’oxigena també. El nen nota un canvi d’activitat i això implica un procés d’evocació, de recordar el que ha passat, etc. I a mi em dona informació sobre si aquest nen està seguint la lectura o no, ja que de vegades passa que els està encantant, però no són capaços de resoldre el qüestionari. És a dir, que em dona informació més enllà de l’actitudinal o de la predisposició a llegir, si no més concretament en els seus processos de comprensió lectora i d’aprenentatge.

L'EIS Barceona té un espai dedicat a Legiland a la seva biblioteca escolar
Demana una demostració de Legiland

Selecció lectures pel Dia Escolar de la No-Violència i la Pau

L’any 1964, el poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal va crear una jornada educativa sota el nom de Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que se celebra des de llavors cada 30 de gener, commemorant l’aniversari de la mort de Gandhi.

Tots sabem que hi ha temes que encara que es recordin un dia, s’han de treballar de manera constant, tant a l’educació com a la vida, en general. Però amb l’excusa d’aquesta celebració, volíem compartir amb vosaltres un petit llistat de lectures que podeu trobar a la plataforma i que ens poden servir per reflexionar amb els nostres alumnes sobre aquest tema.

PELS LECTORS MENUTS:

Molsa. El Molsa és un gos domèstic que, a conseqüència de la guerra, perd tot el seu món, allò que coneix i el fa feliç. A partir d’aquest moment, la seva vida es complicarà, s’haurà de fer fort per tirar endavant i intentar retrobar-se amb la seva família. Una tendra història per reflexionar sobre el que provoquen els conflictes bèl·lics viscuts des de la innocència d’un gos.

Los protectores. Vicente sempre és el nou. Viatja d’aquí per allà sense poder establir-se a cap lloc. Però aquesta vegada no és com sempre. El seu nou barri viu sota el regne del terror que ha instaurat una banda juvenil: los Apaches. Qui els detindrà? Potser, els Protectores? Una història quotidiana amb la qual molts nois i noies es poden sentir identificats.

PELS LECTORS MÉS ÀVIDS:

Sweet Sixteen. El 1954 es va declarar inconstitucional la segregació racial als Estats Units. A partir d’aquell moment, els estudiants negres i blancs compartirien centres educatius. Precisament, la Molly s’ha presentat voluntària per assistir-hi al Liceu Central de Little Rock. Però la situació es complicarà quan la Molly i nou estudiants negres més arribin el primer dia a classe. Cap dels 2500 estudiants blancs veu amb bons ulls la integració racial a l’institut i respondran amb una gran violència ells i les seves famílies. Un llibre contundent per parlar de la violència i la discriminació que pateixen alguns col·lectius.

Un cel de plom. La Neus Català és una jove que no pot mantenir impassible davant la situació per la qual passa el país a partir de la Guerra Civil. Comunista, republicana i antifeixista, la Neus fa tot el que està a les seves mans per seguir els seus ideals fins a inclús acabar deportada al camp de Ravensbrück, on va estar molts mesos juntament amb altres dones. Aquest llibre ens mostra l’exemple de la Neus Català i de la seva lluita per la pau.

Una bala para el recuerdo. Miguel, un nen de 13 anys, fa massa temps que no sap res del seu pare, un miner republicà, i a casa tots han assumit que ha mort. Però, de sobte, arriba una gran notícia: està viu i es troba al camp de presoners. Amb valentia i coratge, el nen decideix emprendre un viatge a la recerca del seu pare per poder portar-lo a casa sa i estalvi. Un llibre per descobrir en primera persona les autèntiques conseqüències de la Guerra Civil.

PELS LECTORS IL·LUSTRATS:

Rosa Blanca. La protagonista veu com la seva ciutat es transforma quan arriba un munt de camions i soldats. La seva vida començar a canviar i Rosa Blanca no entenc molt bé el que succeeix fins que un dia decideix seguir a un d’aquests camions. Un àlbum il·lustrat preciós i poètic per treballar les conseqüències dels conflictes bèl·lics des d’un punt de vista diferent.

La guerra de Catherine. Aquest còmic narra les experiències que viu la seva protagonista quan es veu obligada a fugir per tota França durant la Segona Guerra Mundial. Un còmic per apropar aquesta temàtica d’una manera diferent i propera al llenguatge visual dels adolescents.

A més d’aquesta breu selecció, trobareu més llibres a la plataforma si feu una cerca per temàtica: Pau i no-violència.

Selecció Legiland de lectures nadalenques 2019


Sabeu que a Islàndia la nit abans de Nadal la celebren regalant-se llibres i llegint-los? És el que s’anomena Jólabókaflód, quelcom similar a “Inundació de llibres per Nadal” i és tota una tradició al país nòrdic.

Des de Legiland volem promoure el nostre propi Jólabókaflód i, per això, hem fet una selecció de llibres de temàtica nadalenca o similar perquè les pugueu suggerir al vostre alumnat per aquestes festes. Lectures per totes les edats, gustos i idiomes, però sempre amb un toc nadalenc.

PELS LECTORS MENUTS:

Irene, la Valenta. No és un conte específic de Nadal, però sí d’hivern i amb gran tempesta de neu que acompanyarà a la protagonista en un periple molt important: portar un vestit que ha cosit la seva mare. Un conte per treballar la valentia i la persistència malgrat les inclemències de la vida. I sota la ploma i el dibuix d’un dels grans autors infantils del s. XX, William Steig.

Los Diarios de Cereza 3. Los cinco tesoros. Aquesta col·lecció de còmics entranyables que protagonitza Cirera, una noia que vol ser escriptora, atrapa als lectors més menuts per les seves històries plenes de misteri, aventures i amistat. En el tercer volum de la col·lecció, tota l’acció de la trama succeeix durant el Nadal i és una gran lectura per aquells nens i nenes que comencen a llegir o per desvetllar l’interès en els poc lectors.

The Little Match Girl. El conte clàssic d’Andersen en versió anglesa i adaptat per Oxford per la seva col·lecció Dominoes Quick Starter.

PELS LECTORS ÀVIDS: 

La meva família i l’àngel explica la història d’en Joan i la seva família que el dia abans de Nadal es troben a la cuina de casa un àngel que ha caigut del cel i no sap tornar. Segons l’autora del llibre, la Gemma Lienas, tota família té un àngel i en Gabriel està aquí per demostrar-ho. Una lectura per reviure l’autèntic esperit nadalenc.

Nicolás San Norte y la batalla contra el Rey de las pesadillas ens explica l’autèntica història del Pare Noel abans de ser-ho. I és que Nicolás San Norte era tot un vividor que es va haver d’enfrontar a Sombra, el Rei dels Malsons, que turmenta el somni dels infants. Una història màgica que pertany a la saga de “Los guardianes de la infancia” escrita i il·lustrada per William Joyce. Una lectura pels amants de la fantasia.

El rei Gaspar ens situa a les festes de Nadal quan un immigrant accepta la feina de fer de Rei Gaspar a la porta d’una botiga de joguines. Enmig de l’ambient festiu i consumista, el “Rei” recorda el seu passat en un poblet pobre de l’altra banda del mar, on han quedat la seva dona i els seus fills, amb l’esperança de retrobar-se quan les circumstàncies econòmiques ho permetin. Un llibre del Gabriel Janer Manila que parla d’una realitat com la immigració que cal recordar en aquestes dates i sempre.

Tania Val de Lumbre. Aquesta obra de la literatura nòrdica infantil i juvenil més actual, escrita per Maria Parr, és molt adient per aquesta època de l’any. Malgrat que la història no té lloc específicament durant el Nadal, els seus paisatges nevats i les aventures amb trineu són el context ideal per fer recomanar aquesta lectura amb un personatge protagonista femení molt potent i amb una lectura plena d’experiències emocionals.

Un tresor a la neu. Aquest llibre escrit el 1942 per Marie McSwigan i recuperat en català no fa molt és també un clàssic per llegir aquests dies. Novament els seus paisatges glaçats i que tanta importància tenen per la trama són l’excusa perfecta per llegir aquesta història plena d’intriga i aventures.

Crónicas de Narnia 2. El león, la bruja y el armario. La continuació de la saga i segurament la més coneguda, ens porta a un país on sempre és hivern. El seu autor, C.S. Lewis, és dels escriptors més importants de la literatura juvenil i aquí continuem amb una història emblemàtica, plena d’aventures, màgia i fantasia. Cal alguna raó més per llegir-la?

PELS LECTORS DEVORALLIBRES:

La canción de Shao Li, de Marisol Ortiz de Zarate, és l’aventura de dos germans que es perden a Londres en època nadalenca. El que sembla ser un malson on els germans han de sobreviure sols a una gran ciutat amaga una realitat molt diferent. Una història sorprenent que amaga molts missatges per reflexionar.

A Christmas Carol havia de tancar aquesta selecció i més ara que comptem a Legiland amb l’adaptació en anglès d’aquest clàssic de Charles Dickens. Una obra que malgrat ser del segle XIX manté vigent el seu missatge. A Legiland trobareu la versió de Burlington d’un nivell més senzill i la versió d’Oxford d’anglès més avançat. Ideal llegir-lo i després gaudir de la divertida versió cinematogràfica amb Bill Murray “Los fantasmas atacan al jefe”.

Bones lectures nadalenques!

Millores web Desembre 2019

Aquest curs hem continuat millorant l’experiència que com a usuaris teniu tant el professorat com l’alumnat. Per aquesta raó, hem afegit una parell de funcionalitats que de ben segur poden ser del vostre interés.

PROFESSORAT

– Seguiment de les lectures de l’alumne per idioma

A partir d’ara podeu com a professor vinculat als vostres alumnes, podeu veure en el perfil de cadascun dels alumnes les lectures que ha fet en cada idioma. D’aquesta manera, tenim com a objectiu que cada professor pugui consultar les lectures de la seva assignatura d’una manera més ràpida i senzilla, sense haver de llistar totes les lectures en tots els idiomes.

ALUMNAT

Nova disposició del catàleg

Amb la intenció de crear un catàleg més fàcil d’emprar, ara en la cerca dels llibres es poden visualitzar en format llistat, però també en format ampliat.

-Nous filtres a la cerca de títols

Hem afegit dos filtres per ajudar a cercar llibres. El filtre de llibres en digital, que són els llibres que podeu trobar en aquest format de lectura a la plataforma i un altre filtre per cercar “Els llibres més valorats” i “Els llibres més llegits”.

Cercador per lectures “Millor valorades” i “Els més llegits”
Filtre per cerca lectura digital

La importancia de leer otras formas de cultura

Este curso en Legiland contamos con alumnos de diferentes carreras que están realizando sus prácticas académicas con nosotros. Precisamente, hoy compartimos con vosotros el artículo que ha escrito Lucas L. Pose, estudiante de último curso d’Estudis Literaris (UB) y muy interesado en literatura y gamificación.

¿Cómo incentivar la lectura desde otras disciplinas culturales?

Actualmente, existe una gran dependencia de las tecnologías. Por esta misma razón, el interés había antes por la lectura, hoy en día ha quedado relegado a un segundo plano. Los niños/-as y jóvenes prefieren pasar el tiempo jugando con el ordenador o con el móvil y, muchas veces, se olvidan de que tienen enormes mundos a su disposición encerrados en las páginas de los libros. Por esta misma razón, las formas en las que el docente invita a leer debe tender hacia un campo que los propios alumnos consideren cercano y amigable. Y una propuesta muy interesante para poder conseguir esto es el uso de la transmedialidad. La disciplina consiste en la aplicación de otras expresiones culturales que, aún perteneciendo a un campo diferente al que se estudia, trata unas mismas problemáticas. Así pues, propongo tres formas de incentivar una actitud lectora en los alumnos.

Las series como forma de sentirse identificados

Las series han llenado casi la totalidad del tiempo libre tanto en jóvenes y adultos. Como muchos expertos indican, las plataformas de streaming se han hecho con el mercado de la imagen y, por lo tanto, el docente puede aprovechar estos contenidos en su favor. Hay que tener muy en cuenta, que los jóvenes lectores cuentan con muchísima ductilidad a la hora de consumir cultura: las series, las películas, los programas, la radio, los podcast… Y todos ellos forman parte de una cultura que engloba también a la lectura. Entonces, ¿por qué no aprovechamos a juntar ambas disciplinas? Si ponemos el caso de la novela Anna Karenina —una lectura interesante, pero demasiado compleja por su extensión—, podemos ver que los temas que se tratan en la novela también se tratan en muchas series. Y que, de hecho, en las series han adaptado algunos discursos decimonónicos de Tolstoi, como sucede en la serie de animación Little Witch Academia en la que se presentaban tres brujas a una escuela. En la serie se representan los problemas que leíamos en Tolstoi por no encajar, o por no saber adaptarte al entorno o conocer a un hombre nuevo. Sin embargo, es un discurso que se ha hecho accesible para un público más joven. En clase, por ejemplo, se puede leer una adaptación o fragmentos de Anna Karenina y, al mismo tiempo, ver una selección de capítulos de la serie Little Witch Academia y así poder comentar en clase temas transversales que sean más apetecibles para los pequeños lectores, pero que no reduzca su capacidad crítica y creativa.

Los videojuegos para explicar temas de adultos.

Tal vez la más innovadora y reciente manera de trabajar la lectura sea a través de los videojuegos. Sin ir más lejos, el videojuego es un medio que los más jóvenes han hecho suyo y, como docentes podemos adaptarlo para que se convierta en una herramienta útil para la clase. Lo bueno que tienen los videojuegos es que la mayoría de alumnos ya están acostumbrados al medio y es accesible desde un ordenador cualquiera. Adaptarse a sus preferencias para explicar problemas que se quieran tratar en clase es una premisa fundamental, al mismo tiempo que puede ayudarles a buscar, en su propio medio, las herramientas necesarias para reflexionar y enfrentarse a los problemas del mundo. Así es como se pueden tratar temas tan crudos como la guerra de Siria a través del sencillo videojuego Path Out, creado por un refugiado sirio y el cual está construido a modo de testimonio personal. Será una aventura que podrán vivir los jugadores, pero a la vez será una oportunidad para el docente de enseñar a usar bien un medio cultural en auge, el videojuego, y de mostrar, reflexionar y debatir sobre los problemas reales del mundo como las guerras o las hambrunas.

Legiland como catalizador de un hábito de lectura

Leer es un hábito. Es encontrar en todo el caos de actividades, un momento para frenar y pensar. En un ambiente tan activo y agitado como el del colegio, puede resultar difícil. Por eso mismo, las lecturas tal vez no pueden llegar a ser trabajadas del mismo modo. En el caso de la plataforma educativa Legiland, por ejemplo, los alumnos tienen acceso a un conjunto de recursos que queda a su disposición para ampliar los horizontes de la lectura. Por lo tanto, si pensamos en trabajar algún libro desde Legiland, además de los cuestionarios de comprensión lectora, el alumno podrá acceder a muchos más recursos electrónicos que si, tal vez, únicamente lee el libro en clase. Vídeo-reseñas, booktrailers, canales por los que contactar directamente con el escritor o escritora y en los que encontrar información adicional que enriquecerá su experiencia lectora. 

Las lecturas no solamente se hacen en los libros, sino en la sociedad. Los pequeños lectores extraen enseñanzas de todo lo que ven y de todo lo que sienten, por lo que leer un libro no basta, falta abrirse a todo lo demás y enseñarles a sumergirse en ello. 

Texto de Lucas L. Pose, alumno d’Estudis Literaris.

2a edició Concurs Escriptura Creativa: Contes de viatges

Si volem aconseguir que el nostre alumnat siguin lectors, lectors de futur, habituals, hàbils, crítics i reflexius, és necessari que coneguin tot el procés que implica la creació d’un llibre. Per altra banda, està més que demostrar que lectura i escriptura creativa van de la mà i que totes dues es retroalimenten per crear lectors més competents.

Per aquesta raó, tornem a convocar el concurs d’escriptura creativa de relats. En aquesta ocasió, la temàtica dels contes serà el viatge. El viatge un tema de gran transcendència dins la literatura i que ara el vostre alumne pot fer seu.

Us convidem a promoure el concurs a les vostres escoles i que participin els vostres alumnes. El resultat final serà un llibre publicat per Legiland, com aquest del curs passat, on apareixeran els contes seleccionats. Us animeu a participar?

Participants del concurs

Qualsevol dels alumnes que en el curs 2019/20 tinguin una llicència a Legiland. Per participar cal:

  1. Escriure un relat de manera individual o en coautoria.
  2. La temàtica del relat és el viatge, entès en un sentit ampli. Pot aplicar-se a qualsevol gènere: misteri, romàntic, policíac, terror, etc. i adequar-se a la temàtica proposada.
  3. El relat ha de tenir un màxim de 5 pàgines. No hi ha un mínim d’extensió, per tant, pot presentar-se un microrelat o també un relat il·lustrat. Normes de presentació: relat escrit en lletra Arial, mida 12, interlineat doble. En format “.odt”, “.doc” o “.docx”.
  4. L’idioma del relat pot ser en català o castellà. 
  5. El relat es presentarà amb un títol i amb el nom, cognoms i edat  de l’alumne/-s i indicant també el nom de l’escola a la qual pertany/en els participants.

Premis

Entre tots els relats participants en el concurs, l’equip Legiland escollirà els que consideri els contes més interessants i aquests es recolliran a una antologia de contes que formarà part de Legiland.

Tots els guanyadors/-es rebran com a premi una medalla virtual i un exemplar físic de l’antologia de contes en la que han participat.

Forma de participació

El termini de participació és de l’1 de desembre del 2019 al 10 de gener del 2020. Per participar en el concurs és necessari:

  1. Inscriure’s a la plataforma a través del botó Participo (termini d’inscripció fins al 14 de desembre). En el cas que la participació sigui en grup, cal designar-se un nom artístic que s’indicarà en el correu electrònic quan enviïn el relat.
  2. Enviar el relat amb les característiques de format explicades anteriorment a l’adreça [email protected] indicant a l’assumpte del correu electrònic Concurs Contes de Viatges.

Quedaran fora de concurs els relats que no compleixin els requisits de les bases (inscripció prèvia al concurs i redacció del relat  amb les característiques especificades i/o fora de termini).

Valoració i lliurament premis

L’equip de Legiland valorarà tots els relats presentats tenint en compte la creativitat, la qualitat literària i l’originalitat.

Els relats guanyadors es donaran a conèixer el 31 de gener del 2020 a través de les nostres xarxes socials i per correu electrònic als premiats i a les seves escoles.

Els relats guanyadors formaran part d’una antologia de contes que estarà disponible a Legiland.

Avís legal

La participació implica l’acceptació d’aquestes bases.

Els relats que participin en el concurs han de ser de creació pròpia.

Els contes guanyadors estaran sota la llicència Creative Comons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-ND 4.0) que podeu consultar aquí.

Inscripció: Recorda apuntar-te abans del 14 de desembre a les 23:59h.

Si voleu plantejar el concurs com una dinàmica a l’aula, trobareu la proposta d’activitat en format fitxa amb molta informació útil i pràctica a l’apartat ACTIVITATS al compte de tutor.

I per fer difusió del concurs a la vostra escola, us podeu descarregar el cartell promocional del concurs aquí i als Reptes trimestrals de l’apartat Activitats de la plataforma. 

Esperem les creacions del vostre alumnat! Què us acompan

Un Nadal de conte, l'antologia de relats de l'alumnat Legiland

Un Nadal de conte és una antologia de relats molt especial. Allò que fa d’aquest llibre quelcom extraordinari és que està escrit per alumnes de la plataforma Legiland que van participar en el Concurs d’Escriptura Creativa del curs 2018/19.

El curs passat van llançar el concurs de relats de Nadal. La resposta per part dels alumnes va ser molt alta i d’entre tots els i les alumnes que van presentar relats, van ser 13 els contes seleccionats per formar part d’aquesta antologia.

Trobareu en aquest recull, relats de tota mena de gènere, des del realisme a la fantasia, passant per la ciència-ficció amb tocs de manga… Però el que tenen en comú totes aquestes històries és que tenen el Nadal com a motiu principal de què succeeix i el talent del vostre alumnat.

Actualment trobareu l’antologia de relats a la plataforma per llegir en digital de forma gratuïta -i, per descomptat, per fer els qüestionaris de comprensió lectora- i si esteu interessats, també podeu adquirir el llibre en format físic a Bubok, la impremta que pot imprimir des d’un sol exemplar a tots els que vulgueu.

Fotografia Laura Alejandres Fernández

Com fomentar la lectura a través del gènere fantàstic

Aquest curs a Legiland tenim la sort de comptar amb alumnes de diferents carreres que estan realitzant les seves pràctiques acadèmiques amb nosaltres. Precisament, avui compartim amb vosaltres l’article que ha escrit la Laura Alejandres Fernández, estudiant d’últim curs d’Estudis Literaris (UB) i molt fan del gènere de fantasia. Esperem que us resulti útil aquesta reflexió sobre aquest gènere, a vegades bescantat.

5 RAONS PER LLEGIR FANTASIA I FOMENTAR LA SEVA LECTURA

El món actual es caracteritza per les seves múltiples distraccions de caràcter tecnològic (televisió, Internet, videojocs…) i visual i, en conseqüència, la lectura queda relegada a un segon lloc. No obstant això, són múltiples els beneficis que la lectura aporta tant als adults com als nens, però és a la infantesa on la lectura té un paper fonamental per a la seva formació en l’àmbit lingüístic i cognitiu. Per impulsar aquest procés de coneixement és necessària la col·laboració i l’estimulació del plaer per la lectura per part de pares, tutors o professors. 

Un altre obstacle entre els nens i els llibres és la lectura imposada o obligatòria. A Legiland creiem en la lectura lliure. D’aquesta manera i davant de les dificultats que es troben per a submergir als nens d’avui dia en la lectura, avui volem proposar la fantasia com a gènere introductori, perquè creiem que és un gènere senzill, però complet i s’apropa més al seu món imaginatiu. A continuació, proposem 5 raons per les quals tant els infants com els preadolescents haurien de llegir fantasia:

  1. El gènere fantàstic com a motor de la imaginació 

La fantasia serveix com a mètode per a estimular i millorar la imaginació dels nens, una qualitat necessària sobretot en els primers anys de la seva formació. D’aquesta manera, podem dir que llegir fonamenta l’esperit idealista del nen en el moment de jugar i explorar el món. Això contribueix a millorar el coneixement sobre el món que ens envolta, sempre que es reguli aquesta imaginació. Cal distingir entre la imaginació i la fantasia errònia o la creença de fets irreals. La lectura conjunta pot ajudar a evitar aquests errors, ja que amb ella el nen té accés a altres punts de vista.

Per aquest motiu és necessari ensenyar als nens a interpretar la fantasia, fer-los veure que darrere dels mons de dracs i fades hi ha un reflex del món que coneixem, i és d’aquí on hem d’extreure el material necessari per educar als infants. És molt important també que els nens adquireixin una capacitat interpretativa amb la qual a poc a poc acabin entenent que darrere de les faules i els contes sempre hi ha un relat reflexiu que s’apropa més al nostre dia a dia. 

    2. Ens apropa a allò que sembla impossible

Com ja hem comentat, la literatura fantàstica ens diu alguna cosa del nostre món i, per tant, ajuda al fet que els nens explorin i comprenguin, però el gènere fantàstic també els hi permet “viatjar” a nous indrets, majoritàriament ficticis, i viure noves experiències que mai podrien viure en circumstàncies ordinàries. Llegir fantasia, doncs, dóna l’oportunitat de canalitzar els impossibles que els nens desitgen o somien a través de les aventures dels personatges. 

     3. Ajuda a definir uns valors i una ètica favorables

La lectura en general proporciona una sèrie de valors ètics a través de personatges que serveixen com a models a seguir i això fonamenta l’educació moral tant en nens com en adolescents, però en el gènere fantàstic hi trobem que els “rols del bé i el mal” estan més ben definits que pot ser en altres gèneres. Generalment, l’heroi representa el bé absolut i el mal queda representat per l’antagonista; aquesta és la base de molts llibres de fantasia. Aquesta estructura tipificada pot ser molt útil per als més petits, ja que és una manera senzilla de diferenciar una sèrie de comportaments i valors que els ajuden en la seva vida social diària. A més a més, la infantesa i la preadolescència són etapes en què els joves són més propensos a buscar models a seguir, i els herois i les heroïnes tenen la força necessària perquè vulguin seguir els seus passos i identificar-se més fàcilment amb ells.

   4. Promou la variació i diversitat d’històries

Seguint amb una part essencial de la formació del nen i de l’adolescent com són els valors, podem dir que en la literatura fantàstica no només hi trobem castells, prínceps i màgia, sinó que la varietat de situacions, indrets i personatges possibles que hi trobem en aquest gènere és tan rica que el lector pot accedir a múltiples temàtiques tractades en un únic gènere o fins i tot en un únic llibre. El tema principal del gènere fantàstic acostuma a estar relacionat amb alguna cosa de caràcter màgic, però no només trobem això, sinó que podem veure subtrames relacionades amb altres gèneres com el d’aventures, el romàntic, el realista, el de misteri… I això fa que la lectura sigui molt més rica i completa. 

   5. Afavoreix la creativitat

Per últim, creiem que la lectura fantàstica promou la creativitat i afavoreix l’aparició de nous talents o noves aficions com poden ser escriure o dibuixar, juntament amb el despertar de nous interessos i la millora de la capacitat inventiva del nen. La creativitat es desenvolupa a través de les imatges, ja que bàsicament aprenem gràcies a aquestes. En el món tecnològic en el qual vivim, hem d’entendre que les imatges tenen una gran importància alhora d’aprendre, però no ens hem de basar exclusivament en les imatges visuals, sinó que hem de prestar atenció a les imatges que sorgeixen a la nostra imaginació. La lectura promou aquest tipus d’imatges, perquè llegir és veure amb els ulls de la ment. 

Pares, tutors i educadors del món, ara us toca a vosaltres passar a l’acció. Penseu en aquestes cinc raons per endinsar-se dins els mons fantàstics i recomaneu als vostres fills/-es o alumnes algun títol fantàstic, però no us oblideu de vosaltres mateixos i apropeu-vos a aquest gènere, perquè recordeu que la lectura com la fantasia no entenen d’edats.

Text i fotografia Laura Alejandres Fernández, alumna Estudis Literaris

Creem la nostra aventura! El primer repte Legiland 19/20

Ja us podem anunciar oficialment el nostre primer Repte Legiland pel curs 19/20: el projecte d’escriptura col·lectiva “Creem la nostra aventura”.

En què consisteix aquest repte?

Apropar la lectura a l’alumnat amb una proposta d’activitat basada en els llibres-joc “Tria la teva aventura” i l’escriptura creativa. L’activitat està enfocada a la creació d’una obra col·lectiva, on un autor s’encarregarà d’escriure una història a partir de les idees proposades i escollides pels mateixos alumnes. 

El procediment és molt senzill: penjarem un primer capítol d’una història, la temàtica de la qual també serà escollida per l’alumnat (Realista / Fantasia-Distopia / Intriga). Després de la lectura del capítol, l’alumnat farà un breu qüestionari de comprensió lectora i, a continuació, podran proposar idees per continuar la història. La proposta més votada entre tots els lectors, servirà perquè el nostre autor escrigui el següent capítol. Així continuarem el recorregut d’aquesta història fins a finalitzar una obra col·lectiva al juny 2020. Aquesta obra serà publicada.

Qui és el nostre autor?

El nostre autor, qui convertirà en paraules les propostes escollides, és en Víctor Panicello, escriptor especialitzat en literatura juvenil i amb més d’una vintena de títols publicats per les principals editorials. Amb experiència en la creació i escriptura col·lectiva i projectes socials, en Víctor donarà forma a les idees del nostre alumnat amb professionalitat i originalitat per comptar amb una narració final coherent i amb sentit. 

Si voleu conèixer més sobre l’autor, visita la seva web.

Com participar?

La participació és voluntària per tot l’alumnat de Legiland, però estem segurs que si des de l’escola promoveu aquesta iniciativa, els joves s’engrescaran en el projecte de convertir-se en guionistes d’una història.

Per participar només cal que cada alumne s’apunti mitjançant la plataforma a Reptes/ Crea la teva pròpia aventura! Poden participar en qualsevol moment del repte. 

Només aquells alumnes que hagin llegit i resolt el qüestionari de comprensió lectora del capítol, podran proposar una continuació i podran votar les diferents idees. Es podran votar fins a cinc propostes durant el temps de votació. L’organització de l’activitat es reserva el dret a fer selecció de les propostes d’idees enviades.

Un dilluns al mes, aproximadament, publicarem un nou capítol. El temps de lectura, resposta de qüestionari i propostes de continuació serà d’una setmana. Des de la primera proposta, ja es podrà votar, però es podrà anar variant el vot fins a l’últim moment. 

Quan comencem?

Els pròxims dies llençarem la primera votació per escollir el gènere de la novel·la. 

Pocs dies després, el 28 d’octubre, penjarem el primer capítol.

Estàs preparat per convertir-te en guionista?