European International School of Barcelona

Víctor González és el responsable del Departament d’Innovació Pedagògica de l’European International School of Barcelona i professor de Llengua Castellana a secundària.
Inspirador i implicat en el desenvolupament de noves dinàmiques i estils d’aprenentatge a l’aula. Víctor ens explica la seva experiència amb Legiland.
Què us aporta Legiland?
¡Uf! ¡Moltes coses! La primera és que permet alliberar-me de la part més desagradable de la gestió de la lectura, la supervisió i el control.
És a dir, el temps que no dedico a la gestió burocràtica de tot això, el puc dedicar plenament a la lectura en si mateixa, a que els agradin els llibres en general, a que els agradi aquest llibre en concret, a analitzar la trama, a poder narrar fragments i fins i tot capítols sencers a l’aula. És difícil que ells gaudeixin de la lectura si no narren adequadament quan llegeixen de forma individual.
Per a mi això és molt important i la plataforma em permet comptar amb una organització total de l’avanç lector i de les lectures de cada alumne. D’aquesta manera, em puc dedicar a allò que és prioritari, els alumnes.
Hi ha moltes coses que la plataforma soluciona. Una altra d'elles és poder oferir una selecció de llibres que hagin passat els filtres que jo, com a professor, decideixo posar i que dins d'aquesta àmplia selecció puguin escollir sense problema una d'aquestes lectures i no haver d'estar supervisant un a un si la que han seleccionat és correcta.
És a dir, destacaries poder crear prestatgeries per als teus alumnes?
Totalment. En el meu cas, faig la selecció de lectures una vegada i ells tenen la varietat necessària perquè els seus gustos estiguin contemplats i valorats en aquesta selecció. Així, saben que qualsevol llibre dels que jo he proposat a la prestatgeria és una lectura viable. Obligar a llegir és contraproduent, però si els permets escollir, els fas partícips d’aquesta decisió.
Després, evidentment, sempre hi ha un 10 per cent, o un 15 per cent que no està recollit en aquest rang, però clar, assumir un 10, o un 15 per cent de 100 alumnes, com és el meu cas, que porto quatre línies, és factible en detriment del temps de treball amb ells.
Has mencionat abans que dediques temps a la narració a l’aula, ¿pots explicar-nos una mica més?
Per descomptat. Narrar bé la lectura ens porta també a aprendre a fer-nos les preguntes adequades. És a dir, aquestes coses que no estan escrites, però que tu, com a lector, pots deduir fent les preguntes adequades en un moment donat, gaudint més del procés de lectura. També predius una mica què pot passar i et sorprens quan no passa.
En canvi, quan el teu procés lector, tot i que facis bé les pauses dels punts i les comes, consisteix a juntar les paraules i després fer el mateix amb cada línia, ens trobem amb alumnes que en realitat no estan fent un aprenentatge actiu, és a dir, un procés de lectura actiu. No estan pensant en el que llegeixen. És clar que estan llegint, però la comprensió de la lectura va més enllà i això després en el resultat dels qüestionaris també ho veus amb claredat.
En resum, el gust per la lectura millora l'hàbit lector. Molts alumnes, amb els anys, m'han escrit i m'han dit que probablement sense les meves classes de literatura no haurien descobert el lector que hi havia en ells. I no és només perquè a mi, com a docent, m'agradi molt llegir, que com a exemple per a ells és important, sinó per les dinàmiques que s'han sembrat en els seus processos de lectura.
A quines dinàmiques et refereixes?
Per exemple, apropar-los la lectura, sense forçar, fer-los partícips d'ella, de la seva elecció i implicació. Hi ha un marge entre el «t'ho dono tot», és a dir, vine a la biblioteca i escull la lectura que vulguis, i el «tria entre una d’aquestes» perquè perds molts alumnes pel camí.
D'una banda, una gran diversitat d'elecció els pot aclaparar i per altra, escollir entre massa poca varietat els pot fer sentir obligats que els agradi. Així que el fet de poder trobar un punt entre els dos extrems és també un dels beneficis que destacaria de Legiland.
En relació amb l'avaluació de la comprensió lectora, com viuen el fet de fer els qüestionaris?
El gran punt és que els qüestionaris siguin capítol a capítol o en lots de capítols. Això permet analitzar amb detall el procés de lectura amb cada alumne.
Un procés de lectura de 60 minuts és exagerat, nosaltres com a adults, depenent del dia o de l’hora, dediquem a la lectura un temps o un altre, però a ells potser això els costa més. Que després de cada capítol o quantitat de pàgines, molt assequible, puguin anar fent els qüestionaris, els motiva a distribuir els seus èxits en porcions. Aquesta constància, a més de fomentar l’hàbit lector, els ajuda a organitzar-se i no entendre la lectura com inassolible o una activitat que requereix una quantitat de temps exagerada.
Què passa? Poder fragmentar els llibres en qüestionaris, per una banda, agilitza no només la comprensió del text, sinó que també millora el procés lector, perquè els permet aturar-se en un moment donat i resoldre un test mentre el cervell, en canviar d’activitat, s'oxigena també. El nen nota un canvi d’activitat i això implica un procés d’evocació, de recordar el que ha passat, etc. I a mi em dóna informació sobre si aquell nen està seguint la lectura o no, ja que a vegades passa que els està encantant, però no són capaços de resoldre el qüestionari.
És a dir, em dona informació més enllà de l'actitud o de la predisposició a llegir, més concretament sobre els seus processos de comprensió lectora i d'aprenentatge.

European International School of Barcelona és un centre privat de Sant Cugat del Vallès, a Barcelona.
Van començar amb Legiland el 2016 i l’han implementat de primer a quart d’ESO.
